signe diacrític

diacrític
accent diacrític
m
Fonètica i fonologia

Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar-hi alguna mena de modificació fonètica.

En l’ortografia usual són emprats diacrítics com l’accent o la dièresi. En transcripció fonètica hom els empra per a indicar nasalització [ã], obertura [ą], tancament [ạ], dentalització [n], velarització [ł], etc.

En català, després de les normes ortogràfiques del 2016, hi ha els següents mots amb accent diacrític: bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós.