Normalment s’empra en aquells casos en què un o diversos gens no són actius en funció de l’estat de la cromatina on es troben, i també per a descriure la inactivació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN. Poden provocar el silenciament gènic, per exemple, la compactació de la cromatina per desacetilació d'histones o la metilació de citosines en regions definides del DNA. Segons el moment en què es produeix respecte al procés de transcripció, es distingeix entre silenciament gènic transcripcional i silenciament gènic posttranscripcional.
m
Biologia