Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre. Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès; simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau. La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort
facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1335, pel tractat de Visegrad, el rei polonès Casimir III el Gran
la cedí a Bohèmia. La incorporació d’aquest regne —i, per tant, de Silèsia— als dominis dels Habsburg austríacs (1526) coincidí amb la difusió de la Reforma protestant, que fou perseguida. Pel desembre del 1740, en els primers moments de la guerra de Successió d’Àustria, la major part de la regió fou conquerida per Frederic II de Prússia, conquesta reconeguda per Àustria el 1742 (tractat de Breslau), el 1745 (pau de Dresden) i el 1763 (pau de Hubertsburg); solament els ducats de Cieszyn, Opawa i Koniowo continuaren sota l’administració de Viena. Prússia dugué a terme a Silèsia una intensa acció germanitzadora, la qual, al segle XIX, provocà una viva reacció proeslava, amb dos corrents: l’un —minoritari— defensava la reconstitució de la Gran Moràvia medieval, mentre que l’altre lluitava per una nova Polònia independent que inclogués Silèsia. Les manufactures tèxtils, la mineria (zinc, carbó, ferro) i la siderúrgia foren la base de la industrialització del país al segle XIX, l’últim terç del qual fou d’intensificació del secular esforç germanitzador del govern de Berlín ( Kulturkampf
bismarckià). Els tractats de Versalles (1919) atribuïren la Silèsia austríaca a Txecoslovàquia (la qual, al seu torn, cedí a Polònia, el 1920, un territori d’uns 1.000 km 2
, la Silèsia de Cieszyn), ratificaren l’adscripció de la zona de Breslau o Baixa Silèsia a Alemanya i preveieren a l’Alta Silèsia la celebració d’un plebiscit. Aquest, després de nombrosos incidents, tingué lloc el 20 de març de 1921, i, com a conseqüència, l’Alta Silèsia fou dividida entre Alemanya (zona d’Opole) i Polònia (zona de Katowice). El 1939 la Silèsia polonesa fou ocupada pel Tercer Reich; finalitzada la Segona Guerra Mundial, fou acordada la integració de Silèsia dins Polònia, fet que comportà el desplaçament d’un important grup de població de llengua i cultura alemanyes.
Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), Patrimoni de la Humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia