silicat

m
Mineralogia i petrografia

Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO4, units entre ells directament o bé per cations.

Els silicats són els components més importants de les roques i constitueixen amb el quars el 95% de la part coneguda de l’escorça terrestre. Es troben, en gran part, com a constituents de les roques eruptives, formades a temperatura i pressió elevades, generalment amb amplis marges de variació d’ambdues variables, amb estructures denses i mancades d’aigua; el quars, els feldespats i les miques, elements fonamentals del granit, en són un exemple conegut. A les condicions de formació de les roques metamòrfiques s’originen una sèrie de silicats, alguns d’ells amb estructures menys denses i amb hidroxils, com les serpentines, el talc, etc. Per contra, a les roques sedimentàries no hi ha formació d’aquests minerals, sinó que només hi ha fases de transformació d’aquests, d’estructures generalment en capes, i amb una gran quantitat d’aigua. Són típicament les argiles. Durant molt de temps hom intentà d’interpretar químicament els silicats, tal com havia estat fet amb els sulfats, carbonats, etc. Actualment, tot i la seva complexitat, són pocs els silicats que no poden ésser identificats estructuralment (segons la disposició dels grups SiO4) en un dels cinc tipus fonamentals; aquests són nesosilicats, sorosilicats, inosilicats, fil·losilicats i tectosilicats.