sílice

diòxid de silici, SiO2, sílice (es), silica (en)
f
Química
Mineralogia i petrografia

fototeca.cat

©

Mineral que ocorre a la natura tant en forma pura ( quars , cristobalita ) com en una gran varietat de formes impures ( sorra , àgata , calcedònia , òpal , etc).

Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscil·la entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria. Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació. La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen. Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristal·lines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte el fluorhídric, i que es fonen a 1 710°C i bullen a 2 230°C. La sílice fosa se solidifica originant un vidre transparent a la radiació ultraviolada i que presenta un coeficient de dilatació tèrmica molt petit, el qual gaudeix de molt nombroses aplicacions. Des del punt de vista químic, la sílice presenta una gran inèrcia i és atacada, a temperatura ambient, únicament pel fluor i el fluorur d’hidrogen i per les bases fortes amb formació de silicats. A temperatures més elevades, esdevé reactiva, és reduïda pel carboni, el magnesi i altres metalls i es combina amb diversos òxids metàl·lics i carbonats per formar silicats. Troba aplicació fonamentalment en les indústries del vidre i la ceràmica, com a abrasiu, en la preparació de refractaris, com a primera matèria per a la preparació del silici i els silicats i, en metal·lúrgia, en la preparació del ferrosilici.