La sililació pot ésser efectuada sobre qualsevol àtom que tingui, o pugui tenir en un sentit formal, un àtom d’hidrogen actiu lligat amb ell; tal és el cas d’alcohols, fenols, àcids carboxílics, amines, imides, enolats, acetilens, etc. Generalment, hom la porta a terme per reacció d’un derivat metàl·lic del compost a sililar amb l’agent sililant adient, o bé per acció d’aquest sobre el compost amb hidrogen actiu, en presència d’una base nitrogenada. La sililació ha trobat una gran aplicació en anàlisi química pel fet que els composts sililats gaudeixen d’una volatilitat molt més gran i d’una polaritat molt més petita que els composts corresponents no sililats, la qual cosa ha facilitat llur estudi i separació a partir de les tècniques cromatogràfiques habituals. La sililació constitueix un mètode molt general de protecció ( grup protector) de diversos grups funcionals, és molt fàcil de fer i els composts sililats gaudeixen d’una total estabilitat en medi bàsic no aquós, així com d’una gran facilitat per a regenerar els grups funcionals originals, i han estat aplicats fonamentalment en transformacions sintètiques que impliquen l’ús d’enolats o d’acetilens terminals.
f
Química