síliqua

f
Numismàtica i sigil·lografia

Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran; fou batuda, també, per alguns pobles bàrbars, fins al segle VI, i pels bizantins.

Inicialment equivalia a 1/24 del solidus. L’efímer emperador romà Màxim Tirà en féu batre a Barcelona.