síl·lids

m
pl
Helmintologia

Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, de cos petit, de 2 a 6 cm, amb dos palps robusts, tres antenes i nombroses dents petites a la faringe.

Tenen molts segments, dotats d’òrgans locomotors o parapodis i proveïts, llevat del primer, de quetes. Hi ha diverses modalitats de reproducció: sexual, amb desenvolupament directe i oviparisme, i també partenogènesi, amb viviparisme, escissiparitat, gemmació, etc. Habiten a la costa entre algues, ascidis, briozous i hidroïdeus, i alguns són comensals de bernats ermitans. Els individus proveïts de quetes natatòries són pelàgics en llur maduresa.