Situació i presentació
Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella. Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral. Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al terme de Maçanet de la Selva, encerclant una bona part del terme actual. Avui drenen aquest sector les aigües de la riera de Vallcanera (que baixa del sector nord del municipi) i de la séquia de Sils, procedent del terme veí de Caldes de Malavella (on s’anomena riera de Santa Maria), que s’aiguabarregen prop del poble de Sils i aflueixen a la riera de Santa Coloma per l’esquerra al límit dels termes de Riudarenes i Maçanet de la Selva. En èpoques de pluges intenses, però, l’aigua encara s’hi estanca i recorda l’origen lacustre de l’indret.
El terme comprèn els pobles de Sils, cap de municipi, i Vallcanera, els veïnats de la Barceloneta, la Granota, les Mallorquines i Massabé, i les urbanitzacions de les Comes, King Parc, les Mallorquines i Vallcanera Parc.
La carretera N-II de Barcelona a Girona travessa el sector sud-oriental del terme i conforma part del límit llevantí amb Caldes. Aquesta, connectada a la C-63, que travessa la part meridional del municipi, corre paral·lela a l’AP-7 de Barcelona a la Jonquera (amb la sortida 7, que l’enllaça amb la C-35 i l’N-II al sud, al límit amb Maçanet), que creua el terme de S a N. Una carretera local que neix al veïnat de les Mallorquines mena a Maçanes i a Hostalric. Sils té estació de ferrocarril de la línia Barcelona a Girona.
El pont de la riera de Vallcanera dona testimoni que la via romana passava per aquest indret; a l’època medieval i moderna el camí ral de Barcelona a Girona i a França (Strata Francisca) passava pel terme, prop de les Mallorquines, deixant l’estany de Sils a la dreta.
La població i l’economia
La població (silencs) ha seguit unes línies similars a les del conjunt de la població catalana. Els 60 focs registrats el 1553 (unes 250 persones) es mantingueren sense grans modificacions fins el registre del 1718, amb 243 h. La població es duplicà al llarg d’aquell segle (585 h el 1787), per continuar augmentant fins a 705 h el 1860, 1.221 h el 1900, 1.362 h el 1930 i 1.621 el 1960. Després d’un lleuger descens durant la dècada de 1970 (1.923 h el 1970 i 1.865 el 1981), la tendència positiva es recuperà, amb 2.356 el 1991, 3.178 h el 2001 i 3.947 h el 2005.
Per a l’economia del municipi tingueren gran importància els treballs de dessecació de l’estany, que van comportar una gran millora en les condicions sanitàries i agrícoles de la contrada, com ja s’expressa en un document del 1773 que es conserva a l’Arxiu de Protocols de Barcelona, on s’especifiquen les condicions tècniques del projecte, la recaptació d’impostos extraordinaris per a subvencionar-lo i la manera d’indemnitzar les expropiacions. Aquest projecte no es dugué a terme i calgué esperar fins el 1845 per a la dessecació definitiva: se signà un conveni entre els beneficiaris dels terrenys lacustres i el representant del duc de Medinaceli, que malgrat haver-ne perdut la jurisdicció hi tenia béns directes. Des d’aleshores, ultra les bonificacions sanitàries consegüents i un lleuger avanç de les terres conreables, s’han anat plantant arbredes a les terres frescals de l’antic estany, que són aprofitades juntament amb els pins i les alzines per a fusta i pasta de paper.
Al costat dels conreus tradicionals (ordi, blat, civada i llegums) té força importància el farratge, a conseqüència de la generalització de la cria de bestiar, principalment aviram, porcí i boví, en granges escampades pel terme.
El sector industrial té un paper rellevant en l’economia i és representat per empreses alimentàries, electromecàniques, tèxtils i de plàstics. Moltes d’aquestes empreses estan emplaçades al polígon industrial de Can Cuca. El mercat és el divendres i entre les fires té anomenada la Llotja de l’Automòbil i la Moto Antiga, celebrada a principis del mes de juny. Els serveis sanitaris són coberts per un centre d’assistència primària (CAP).
La privilegiada situació geogràfica de Sils com a indret de pas perfectament comunicat, ha propiciat la creació d’hostals adossats als marges de les importants vies de comunicació que creuen el terme. Ja a l’edat mitjana, Sils era situat de ple en el traçat de les rutes terrestres més importants i antigues del país; la “Strata Francisca” (Camí de França) o bé Camí Reial, recorria les terres de Sils per la banda de ponent, i un altre camí, provinent del Maresme, discorria per la part més oriental del terme, tot travessant pel bell mig el veïnat de la Granota, abans d’endinsar-se, també, a Caldes. Actualment l’oferta hotelera és repartida en una colla d’hostals situats vora la carretera de Barcelona a Girona, com l’Hostal del Rolls, el Parador de la Selva i l’Hostal de la Granota, que dona nom al veïnat.
El poble de Sils
El poble de Sils (1.643 h el 2006), a 76 m d’altitud, s’estén a la riba dreta de la riera del mateix nom. El nucli primitiu és format per unes quantes cases aplegades al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, esmentada per primera vegada el 1185 en una butlla del papa Luci III que conformava les propietats del monestir de Breda (ratificada el 1246 per Innocenci IV). És un edifici de factura moderna, amb campanar de torre quadrada.
Un dels atractius del poble és la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret, que aplega diversos models de cotxes antics, des del 1883 fins al 1972, ubicada a l’Hostal del Rolls, a peu de la carretera N-II. L’hostal també alberga el Museu de l’Automòbil, dedicat a l’origen i el desenvolupament de l’automòbil a Espanya. L’Arxiu Municipal de Sils, creat el 1986, funciona com a centre d’investigació.
La festa de les Ofrenes o del Pa i l’Empenta, per les patacades que hi ha quan es reparteixen els panets, té lloc el divendres abans de Diumenge de Rams, però de fet comença quinze dies abans amb la recollida d’almoines per part de cinc pabordes. El dimarts de Pasqua se celebra a l’hostal de les Mallorquines, el tradicional Joc dels Ous, joc de car tes en què aposten ous, que acostuma a ser el trenta-u, variant del set i mig, i dura des de mitja tarda fins a la matinada. El costum prové del fet que, antigament, en aquesta diada, els mossos de les cases de pagès cobraven el sou en espècies. L’11 de maig se celebra la festa de Sant Ponç, i el diumenge pròxim al 15, la festa de Sant Isidre. El diumenge pròxim al 26 de setembre se celebra la festa major en honor a sant Cosme i sant Damià, coneguts popularment pels Sants Metges, patrons de la vila.
En una curiosa narració anònima del començament del segle XVII, el Viatge de Pere Porter a l’infern sobre un torderenc que entra a l’infern i es troba amb un seguit d’homes de lleis, notaris i advocats de la rodalia, satiritzats en un to encara medievalitzant, els cavalls que l’hi porten s’esmunyen per l’estany de Sils
Altres indrets del terme
El poble de Vallcanera (115 h el 2005) es troba al sector septentrional del terme, prop de la riera del mateix nom. La població és en bona part dispersa, llevat del petit nucli de cases al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia. Vallcanera celebra la seva festa el 10 de desembre. Fins al començament del segle XX formà part del terme municipal de Riudarenes.
El veïnat de les Mallorquines (256 h) agrupa un bon nombre de cases a la carretera C-63 de Sils a Santa Coloma, en un tossal d’origen volcànic, al sector de contacte del terme de Sils amb el de Riudarenes, al qual pertanyen algunes cases.
Des del segle XIV, Sils formà part, amb Vallcanera, dels dominis dels Cabrera, integrats en la batllia de Riudarenes, i la jurisdicció senyorial perdurà fins a la fi de l’Antic Règim. El nucli de població antic s’anà expandint vers el pla, on avui s’ha unit amb el grup de cases veí de l’estació del ferrocarril, bastant nombrós, formant un sol conjunt.
Dins el polígon industrial de Sils hom ha descobert (1986) jaciments de l’edat del bronze.