sílur

f

m

Història

Individu d’un antic poble —d’origen ibèric, segons Tàcit— que habitava al S de l’actual Gal·les, al N de Severn.

Resistiren encara mig segle després que Claudi convertís Britània en província romana i foren reduïts per Juli Frontí. Les seves ciutats eren Venta Silurum (prop de Caerwent, Monmouth) i Isca Silurum (prop de Caerleon).