siluriformes

m
pl
Ictiologia

Ordre de peixos osteïctis, que habiten gairebé exclusivament a les aigües dolces continentals.

De formes i dimensions molt diverses, són fisòstoms i posseeixen aparell de Weber o cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la vesícula natatòria amb el laberint auditiu. La cua és homocerca, el primer radi de l’aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses, i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa. Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates, i fins a 5 parells de barbes de longitud variable. Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies o parets del digestiu. Són depredadors, però també mengen detrits heterogenis i substàncies vegetals. Comprèn centenars d’espècies molt repartides, pràcticament a tota la zona tropical (llacs, rius, mars, etc), sobretot en aigües interiors de l’Amèrica central i meridional, Àsia i Àfrica, i també a Europa ( sílur).