Germà de Terenci. Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona (1888). Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1895-1904), des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra. Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria. Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos de Mines.
Col·laborà assíduament en el Diari de Barcelona amb articles de divulgació científica sota el títol de “Ciència amena”, amb el pseudònim de Roger de Flor. Publicà nombroses obres professionals, de les quals cal destacar El agua en la tierra (1878) i Descripción física, geológica y minera de la provincia de Barcelona (1881). També publicà el llibre de viatges De Comillas a París (agosto a octubre de 1889) (1890).
Com a poeta participà en els jocs florals de Barcelona, en els quals fou premiat el 1860 amb la flor natural per la composició Amor és vida, i, posteriorment, fent ús una vegada del pseudònim Ermengol de Montsec, amb diversos accèssits. El 1866 en fou mantenidor. Inserí poemes seus en diferents antologies de la Renaixença, en algunes revistes i a Lectura Popular.