Sílvia Pérez i Cruz

(Palafrugell, Baix Empordà, 15 de febrer de 1983)

Sílvia Pérez i Cruz (2013)

Cantant i compositora.

Filla del músic d’havaneres Càstor Pérez, el 2004 fou cofundadora del grup Las Migas, que practicà un flamenc heterodox i multicultural. Paral·lelament participà en nombrosos projectes de signe divers, des del folk al jazz passant per l’experimentació i el pop, com ara Llama, Coetus (amb Eliseo Parra), Refree i Xalupa, i establí un duet amb el contrabaixista Javier Colina, consumat a l’àlbum En la imaginación (2011). Prengué part en el disc conceptual Immigrasons (2006), dedicat a les migracions entre Catalunya i l’Argentina, així com en l’àlbum col·lectiu Per al meu amic Serrat (2006) i en l’espectacle d’homenatge a Camarón de la Isla La leyenda del tiempo. 30 anys després (2009). El 2010 publicà amb Las Migas l’àlbum Reinas del matute, i l’any següent abandonà aquest grup i publicà amb el guitarrista Toti Soler el disc Raó de viure. El 2012 publicà el primer disc en solitari, 11 de novembre, amb cançons pròpies, coproduït amb Raül Fernández, amb el qual el 2014 enregistrà Granada, premi Enderrock al millor disc de cançó d’autor (2015). És també autora de Freiheit (2014), música per a l’obra Informe per a una Acadèmia, de F. Kafka, amb el qual obtingué el premi Butaca a la millor composició per a una obra teatral. El 2016 publicà Domus, cançons de la banda sonora de la pel·lícula Cerca de tu casa, d’Eduard Cortés, que també protagonitzà. El 2015 tornà a guanyar el mateix guardó per l’obra Terra baixa. El 2017 publicà Vestida de nit, títol de l’havanera composta pels seus pares, àlbum en el qual, a més d’aquest tema enregistrat per primer cop, interpreta altres peces del seu repertori acompanyada d’un quartet de corda. Compongué la música de l’espectacle Grito pelao de la bailaora Rocío Molina, estrenat el 2018, per la qual l’any següent rebé el premi Max a la millor composició per a un obra teatral. El 2020 publicà el directe MA. Live in Tokyo i Farsa (género imposible).