simbranquiformes

m

pl

Ictiologia

Ordre de peixos osteïctis amb aspecte d’anguila, obertures branquials petites i fusionades ventralment en una sola fesa transversal a la regió del coll, brànquies parcialment atrofiades (per la qual cosa la respiració és sobretot bucofaríngia i intestinal).

Tenen un cos allargat, aletes reduïdes, sovint sense les parelles, i sense vesícula natatòria, amb escates o sense. Són propis de pantans, coves i aigües estancades, sobretot d’aigües dolces tropicals del sud-est d’Àsia, on hom en pesca i consumeix alguna espècie (Fluta alba), i d’Austràlia.