Fou ambaixador (1602-04) a la cort de Felip III de Castella. En els seus reports al senat venecià (publicats el 1868) comentà que les limitacions que les lleis privatives de la corona catalanoaragonesa imposaven a l’autoritat reial hi produïren una prosperitat que contrastava amb la decadència castellana. Posteriorment fou ambaixador a les corts de Lluís XIII de França i del soldà otomà Mehmet III.