Treballà com a tipògraf i arribà a tenir impremta pròpia. Simpatitzà amb les idees federalistes d’Almirall i amb les catalanistes de La Jove Catalunya, de la qual fou soci. Fundà i dirigí nombrosos periòdics d’orientació popular i caràcter humorístic; col·laborà, entre moltes altres publicacions, a La Renaixença, La Il·lustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa i fou redactor de Lo Teatro Regional.
Entre les seves obres destaquen el recull de poemes Fulles seques (1875), les narracions costumistes de Quadros a la ploma (1885) i els drames La guerra (1887) i Lo fill de la mort (1883). Fou premiat en diferents certàmens literaris, escriví teatre en castellà, i edità una “Biblioteca Popular Catalana” (1893-95) formada per una desena d’obres.