Era doctor en dret per Bolonya i el 1395 entrà al servei de Benet XIII a Avinyó. Entre els anys 1397 i 1408 féu d’ambaixador directe seu a Roma, en quatre ocasions, per a obtenir una entrevista del papa de Roma amb Benet XIII, cosa que mai no aconseguí. Es trobava a Avinyó durant el setge francès (1398-99) i en el confirmament del papa (1399-1403) que acabà amb la seva fugida a Castellrenard. Durant la residència a Perpinyà, sobretot en el concili del 1408, continuà les seves gestions pacificadores i en pro de la unió, fins el 1412, que se n'anà amb Benet XIII a Peníscola. A partir d’aquest moment s’esforçà a convèncer Benet XIII que s’avingués a pactar per posar fi al cisma i, davant la seva actitud, després d’obtenir la promesa de protecció personal del rei Alfons IV, deixà la causa de Benet XIII. Aleshores fou nomenat rector de Montblanc, canonge de Lleida i ardiaca de València. Posà la seva habilitat diplomàtica al servei del rei, de qui fou sovint ambaixador a Roma i a Sicília i Sardenya. Entre els seus èxits es compta l’obtenció el 1429 de l’abdicació de Gil Sanxis Munyós, que havia succeït Benet XIII amb el nom de Climent VIII. Fou nomenat bisbe de Barcelona el 1433, però continuà el seu paper de diplomàtic en les corts de Montsó (1335) i sobretot a les de Tortosa (1442), en què respongué al discurs de la reina Maria. Féu construir la capella de la Transfiguració de la seu de Barcelona.