Filla d’una mare addicta a les drogues, fou educada pels seus avis materns juntament amb dues de les seves germanes. Té doble nacionalitat, nord-americana i de Belize, d’on prové la seva mare. S’inicià als sis anys en la gimnàstica, i aviat demostrà unes grans aptituds per a aquest esport. Abans de convertir-se en professional (2015) obtingué quatre medalles, dues de les quals d’or (general individual i terra) en el Campionat del Món d’Anvers del 2013 i cinc (quatre d’or, en general individual, per equips, barra d’equilibri i terra) en el Campionat del Món de Nanning del 2014.
Ja com a professional, competí en el Campionat del Món de Glasgow (2015), en què guanyà cinc medalles, quatre de les quals d’or (general individual, per equips, barra d’equilibri i terra); en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro (2016), en els quals s’imposà amb cinc medalles, quatre de les quals d’or (general individual, per equips, salt i terra); en el Campionat del Món de Doha (2018), on guanyà sis medalles, quatre de les quals d’or (general individual, per equips, salt i terra), i en el Campionat del Món de Stuttgart (2019), en què, amb cinc medalles d’or (general individual, per equips, salt, barra d’equilibri i terra) es convertí en la gimnasta amb més medalles (25) de la història en els Campionats del Món (tant en categoria masculina com femenina), rècord que posseïa Vitali Sčerbo.
L’any 2021, en els Jocs Olímpics de Tòquio, anuncià la seva retirada de la final per equips per problemes de salut mental, i no participà en el concurs complet, les paral·leles, l’exercici de terra i el salt. Sí que participà en la final de la barra d’equilibri, en què aconseguí la medalla de bronze.