El 1315 pintà el cèlebre fresc de la Majestat, per al Palazzo Pubblico de Siena, la seva primera obra coneguda, on, influït per Duccio di Buoninsegna, desenvolupa el tema, però en un estil aristocràtic i elegant, inspirat en el gòtic francès. El 1317 fou cridat a Nàpols, on pintà Robert d’Anjou coronat per sant Lluís de Tolosa (Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols). Anà a Pisa (1319), on féu el Políptic de santa Caterina (Museo Nazionale di San Matteo, Pisa), i a Orvieto (1320), i el 1324 tornà a Siena. Al Palazzo Pubblico féu un altre fresc, Guidoriccio da Fogliano, capità victoriós senès (1328), on mostra el seu ideal cavalleresc, que contrasta amb el caràcter espiritual de les escenes de la Vida de sant Martí, que executà, en una data incerta, a la basílica inferior d’Assís. Juntament amb el seu col·laborador Lippo Memmi pintà L’Anunciació (1333; Galleria degli Uffizi, Florència). Des del 1340 fins a la mort residí a Avinyó, on féu amistat amb Petrarca i fundà una escola de pintors que tingué una gran influència en l’evolució del gòtic internacional.