Sinarques

Sinarcas (es), Senarques (ant.)

Sinarques

© Fototeca.cat

Municipi de la Plana d’Utiel (formà part històricament del País Valencià i de la comarca dels Serrans), a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.

El terme, extens, forma part de l’altiplà de Requena (ja al límit amb Castella); és drenat per El Regajo, afluent per la dreta del Túria i accidentat per la serra d’El Picacho (1 305 m alt.), al NW. El sector muntanyós ocupa unes 7 000 ha (70% del total) de boscs de pins (5 500 ha) i matollar (1 500 ha), en una bona part de propietat comunal. L’agricultura és bàsicament de secà (2 700 ha), dedicada a cereals (1 400 ha de blat i ordi) i a vinya (1 300 ha); el regadiu es limita a 60 ha d’hortalisses i patates. La ramaderia consta de bestiar de llana i de porcí. Les activitats industrials derivades de l’agricultura (farines, pinsos, vi) i de l’explotació forestal (serradores) complementen l’economia. Hi ha una cooperativa vinícola. Hi ha emigració a València. La vila (1 212 h agl [2006]; 899 m alt.) és al peu d’El Carpio (1 053 m alt.). L’església parroquial de Sant Jaume fou bastida a partir del 1600. El lloc, conquerit per Pere I, fou donat per Jaume I al seu fill Jaume de Xèrica el 1255; el fill d’aquest atorgà carta de poblament el 1304. Passà el 1390 a formar part del vescomtat de Xelva, i el 1597 fou creat el comtat de Sinarques. El municipi comprèn, a més, les caseries de Lobos Lobos i Lurdilla.