Nom donat al segle XVII al sistema teològic proposat pel teòleg protestant Georg Callisen amb vista a la unió de l’Església Luterana amb les altres esglésies reformades d’Alemanya, sobretot la calvinista, i amb l’Església catòlica, sobre la base de la Sagrada Escriptura, el símbol dels apòstols i la doctrina comuna dels cinc primers segles del cristianisme interpretada a la llum del criteri de Vicenç de Lerins sobre la tradició
.