sindiotàctic
| sindiotàctica

adj
Química

Dit de la cadena polimèrica constituïda per àtoms de carboni asimètrics en la qual aquests tenen la configuració relativa alternada respecte a la cadena (tacticitat).

Hom aconsegueix la preparació sintètica de polímers sindiotàctics mitjançant l’ús de catalitzadors estereoespecífics, especialment els de tipus Ziegler-Natta. Els polímers sindiotàctics són d’elevada cristal·linitat i gaudeixen d’una estabilitat superior i de propietats físiques més interessants que els corresponents polímers atàctics i, àdhuc, isotàctics.