Els afectats per la síndrome de Down presenten un aspecte general i, sobretot, uns trets facials, característics: cara rodona i plana, cap braquicèfal i ulls oblics i amb epicant. Entre les anomalies físiques a les quals sol anar associada hi ha malformacions dels aparells cardiocirculatori, digestiu, renal i genital; la discapacitat mental, que pot variar de moderada a profunda, sempre es manifesta. No existeix cap tractament etiològic eficaç; hi ha casos, però, en què hom pot corregir quirúrgicament algunes de les malformacions congènites. L’educació especialitzada en centres adequats dona sovint un bon resultat.
Es presenta amb una freqüència d’1 cas per cada 600 naixements (1/600) i té una incidència que sembla anar lligada amb l’edat de la mare (1/2.000 en mares menors de 30 anys; però 1/40 en mares majors de 45 anys).
Actualment, hom disposa de mètodes per a la detecció precoç de la síndrome (estudis cromosòmics familiars, amniocentesi, i d’altres).
Fou descrita per primera vegada el 1862 pel metge anglès John L. Down (1828-1896).