Es caracteritza per xoc, anúria i lesions en els membres. El xoc, de tipus hipovolèmic, és explicat per l’augment de permeabilitat i la plasmorràgia causada per la isquèmia consegüent a la compressió de les artèries principals dels membres. Hom atribueix l’anúria a l’obstrucció tubular produïda pels precipitats de miohemoglobina procedents dels músculs traumatitzats. Les lesions són molt variades. El quadre fou descrit per Bywaters durant els bombardeigs de Londres l’any 1940, en les persones que restaven sepultades algunes hores amb els membres comprimits. El tractament consisteix a aturar el xoc, alcalinitzar l’orina i curar les lesions traumàtiques.