Pot ésser deguda a quatre causes principals: per una digestió inadequada (pancreatitis crònica, resecció de l’estómac, síndrome de Zollinger-Ellison); per una alteració del metabolisme de les sals biliars (resecció de la part distal del budell prim, creixement bacterià intraintestinal excessiu, malalties del fetge i de les vies biliars); per defectes generals o específics de la mucosa de l’estómac que dificulten el transport dels nutrients (deficiència de disacaridasa, abetalipoproteïnèmia, deficiència d’absorció de vitamina B1 2, esprue tropical, celiaquia, malaltia de Whipple, isquèmia intestinal, parasitosis, amiloïdosi, limfoma intestinal), i per una obstrucció de les vies limfàtiques intestinals (limfangièctasi, pericarditis constrictiva, insuficiència cardíaca congestiva crònica). La simptomatologia originada per la síndrome pot ésser molt diversa i de gravetat variable i depèn, en tot cas, del tipus i la quantitat de substàncies mal absorbides, fonamentalment proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines i minerals. Amb tot, els símptomes i els signes més comuns són: diarrea amb esteatorrea (per malabsorció dels greixos), debilitat, amagriment, anorèxia, anèmia (per manca de ferro, àcid fòlic i vitamina B1 2), hemorràgies (per manca de vitamina K), parestèsies, tetània, espasmes musculars, osteomalàcia i hipocalcèmia (per malabsorció de vitamina D i de calci), hipoalbuminèmia, hipoglucèmia, hipocolesterolèmia i edema.
f
Patologia humana