singlet

m

adj

Química

Dit de l’estat dels àtoms o molècules que tenen tots llurs electrons aparellats, representat pel símbol S .

Pel que fa als àtoms, i d’acord amb la regla de Hund de la màxima multiplicitat, només són singlets en llur estat fonamental aquells elements que presenten una configuració electrònica de capes o subcapes tancades; en són exemples els gasos nobles i els metalls alcalinoterris. Pel que fa a les molècules, una gran majoria presenten estats fonamentals singlets, que hom designa So . Són possibles estats singlets excitats, designats S1 , S2 ,..., que hom pot aconseguir mitjançant irradiació de molècules singlets en llurs estats fonamentals ( fotoquímica).