Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades (és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paral·leles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap). Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia. Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior. La característica singònica de la primera és la de posseir tres zones isòtropes normals entre elles; comprèn cinc classes cristal·lines, i és anomenada regular o cúbica. Les singonies mitjanes posseeixen una zona isòtropa, de manera que l’eix de la zona és l’eix principal de la característica simètrica; les singonies d’ordre mitjà són la tetragonal, l'hexagonal i la trigonal, segons que l’eix de la zona isòtropa coincideixi amb un eix quaternari, senari o ternari, respectivament. Les singonies d’ordre inferior són la ròmbica, la monoclínica i la triclínica. La característica singònica ròmbica és l’existència de tres zones ortogonals perpendiculars entre elles, de manera que els eixos de zona són els eixos binaris de l’holoèdria; la monoclínica té una zona ortogonal, de manera que l’eix de zona és l’únic eix binari de l’holoèdria; mentre que la triclínica té totes les zones inclinades. Hi ha una estreta relació entre les singonies i els sistemes cristal·lins (cristal·lí), de manera que singonia regular equival a sistema regular, singonia tetragonal a sistema tetragonal, singonia hexagonal a sistema hexagonal, singonia trigonal a sistema romboèdric, singonia ròmbica i singonia monoclínica a sistema digonal, singonia triclínica a sistema triclínic.
f
Mineralogia i petrografia