singspiel
*

m
Música

Terme, sorgit cap al segle XVIII a Alemanya, per a designar, originalment, tota mena de drames musicals, però que aviat fou emprat per a indicar les òperes còmiques (amb diàleg parlat) de llengua alemanya, basades en l’opéra-comique dels francesos i en la ballad opera anglesa.

Entre els primers autors alemanys de singspiele figuraren J.A.Hiller, H.von Benda, J.F.Reichardt, etc. La major part dels números cantats es basaven en ritmes o melodies populars; els personatges còmics tendien a ésser sovint arquetípics, com el popular Hans Wurst. L’emperador Josep II d’Àustria volgué dignificar el singspiel i fer-ne un gènere nacional germànic i n'encarregà un a W.A.Mozart, el qual compongué Die Entführung aus dem Serail (‘El rapte del serrall’, 1781); aquest, juntament amb Die Zauberflöte (‘La flauta màgica’, 1791), també de Mozart, Fidelio (1805-14), de Beethoven, i Der Freischütz (‘El caçador furtiu’, 1821), de Weber, són singspiele que han romàs al repertori internacional.