La carretera de Sant Adrià a la Roca el divideix en un sector meridional (antic pla de regadiu), ocupat per indústries (ENHER, Europils) i per una àrea classificada d’equipaments i parc urbà, i en un sector septentrional, més muntanyós, de caràcter residencial. Es formà els anys vint amb torres d’estiueig (una de les quals donà nom al barri), i gràcies a la seva ordenació de ciutat jardí la densificació ha estat menor que en altres barris. El creixement ha estat anàrquic (les antigues torres, habitatges d’autoconstrucció i blocs de pisos) i té un gran dèficit d’equipaments. En depenen els barris de les Oliveres i de Can Franquesa. Té un centre social i associació de veïns.