sintó

m

Química

Concepte introduït per E.J.Corey l’any 1967, en la metodologia de la síntesi orgànica, per a indicar unitats estructurals, simples o complexes, que hom pot reconèixer en el si d’una estructura orgànica complexa, mitjançant un procés mental de desconnexió d’enllaços, conegut com a procés antitètic, i que a través d’operacions sintètiques, conegudes o concebibles, poden revertir en l’estructura original.

Els sintons són, en general, estructures incompletes que no responen a una realitat física, però poden ésser fàcilment relacionades amb un intermedi sintètic real. El reconeixement de sintons idonis en el si d’una estructura orgànica complexa té una gran importància per a la realització amb èxit de la seva síntesi.