sípia

sépia, Sepia officinalis (nc.), sèpia, sepia (es), cuttlefish (en)

f
Malacologia

Sípia

© Lluís Prats

Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes , de la família dels sèpids.

Té uns 30 cm de longitud, és de color gris verdós i amb el dors ratllat de negre, cos oval, allargat i estret, arrodonit a la part del darrere, amb dues expansions laminars o aletes contràctils, llargues i estretes, a banda i banda del cos (gairebé sobre tota la seva longitud), i amb una conquilla interna calcària i ampla. Com altres decàpodes, posseeix 10 tentacles, dos dels quals, més llargs i de funció prènsil, són proveïts de ventoses, amb una glàndula de la tinta, que secreta un líquid negre emès amb fins defensius, i amb glàndules verinoses ofensives. Generalment es mimetitza molt amb el fons. A l’època de la reproducció la coloració és blanca i negra zebrada. Els seus ous, grossos, marrons o negres, s’enganxen, sobretot, a algues i altres objectes del fons i formen rosaris gelatinosos o raïms. Habita als fons marins de la zona costanera superior, fins als 100 m de profunditat, i s’alimenta de petits peixos, crustacis, etc. Molt apreciada com a aliment, hom en pesca amb arts de ròssec, nanses, etc. També és utilitzada la seva tinta per a escriure, pintar, etc, i la ploma o conquilla, amb molt de calci. És molt comuna a la Mediterrània.