Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān. L’estació eixuta i els forts vents estivals (l’anomenat “vent dels vint dies”) el dessequen gairebé tot. La humitat, però, és suficient per a alguns conreus (cereals, sèsam, cotó, tabac). La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura. Antiga Drangiana, ha pres el nom medieval (Sakastān) i modern (Sigistan, Sīstān) dels invasors escites o saka (escita) el 128. Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic. Nucli important de la resistència kharigita (segle IX), passà al domini samànida i gaznèvida (segle XI). Regida per efímeres dinasties locals, fou devastada per Tamerlà (1383). Objecte de disputa entre Pèrsia i l’Afganistan, fou partida (1872) per mitjà d’un arbitratge britànic que afavorí el govern qajarita.