sistema

m
Biologia
Zoologia
Botànica

Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.

D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes. El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar. El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per K.V.Linné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals. Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural. Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre morfològic, recorregueren aleshores a d’altres disciplines biològiques. El sistema natural segueix el mètode basat en les afinitats naturals dels organismes, dependents, no solament d’uns quants caràcters, sinó de tota la seva organització. Ch.Darwin (1859) impulsà aquestes idees, intentant de demostrar la variabilitat de les espècies i rebutjant la teoria fixista que defensava Linné. Per a Darwin les espècies més complexes procedien d’altres de més simples com a conseqüència de canvis hereditaris. La teoria teoria de l’evolució, així fonamentada, fou aplicada per E.Haeckel a la sistemàtica dels animals, el qual interpretà les unitats sistemàtiques com el terme de direccions evolutives diferents, o sia com les branques d’un arbre genealògic ( filogènesi). Des d’aleshores hom veu, en la semblança existent entre certs grups d’animals o entre certs grups vegetals, l’expressió d’un parentiu. L’establiment de relacions filogenètiques és, però, difícil a causa de la desaparició de formes ancestrals comunes; de la conservació, solament, d’animals amb esquelet; que els primers fòssils daten del Cambrià i en aquest període ja existien tots els embrancaments del regne animal i no hi ha, per tant, proves paleontològiques que puguin testimoniar l’existència de formes primitives i demostrar llur evolució; i que la velocitat és diferent entre un grup i un altre i entre tots els organismes de la mateixa espècie, etc. És per tot això que, fins i tot els sistemes moderns, basats en diferents disciplines, no són completament justificats. En molts casos hom els pot considerar com a sistemes naturals, però hi ha grups la posició i subdivisió dels quals procedeix, sobretot, d’un afany de classificació.