Les biblioteques públiques es troben actualment en un procés de canvi a causa de les demandes de la societat, de la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació que afecten els serveis i els recursos, de la varietat de suports documentals i de les millores en edificis i equipaments. Així, les tecnologies de la informació han possibilitat la centralització i l’automatització dels processos i dels catàlegs, l’accés als catàlegs col·lectius, i nous sistemes de difusió de la informació gràcies a internet. En aquest procés de canvi, la biblioteca pública, tot i continuar tenint les funcions tradicionals, ha esdevingut un centre local de formació i aprenentatge, un centre de formació paral·lela, un centre d’informació general i local i, finalment, un centre de trobada i acollida per a tot tipus d’usuaris. Les seves actuacions van adreçades a promocionar-se, ja que la biblioteca pública és encara desconeguda malgrat el dret de tothom a la lectura pública, a millorar els serveis fent-los més àgils i pràctics i tractant l’usuari com a client, a captar nous públics que s’afegeixin als escolars, que constitueixen el públic més nombrós de les biblioteques, a adaptar els seus espais a tota mena d’usuaris i tota mena de necessitats, a ampliar els horaris i fer-los compatibles amb els dels usuaris tant com sigui possible, i, finalment, a adaptar els sistemes de classificació i ordenació dels seus fons al lliure accés. Un aspecte nou i destacable és la participació creixent de les biblioteques catalanes en programes europeus com Chilias-Infoplant —la finalitat del qual és l’ajut a la recerca i el desenvolupament d’aplicacions en els sectors de l’educació i biblioteques utilitzant les noves tecnologies de la informació i de la comunicació—; el projecte ELVIL (The European Legislative Virtual Library) —que té com a objectiu desenvolupar una eina basada en internet per a consultar, seleccionar i presentar informació sobre legislació i polítiques europees; el projecte PubliCA —per a afavorir el desenvolupament i la millora dels serveis de biblioteques públiques a la Unió Europea—; i finalment, el projecte Sòcrates per a l’educació dels adults, que pretén analitzar amb profunditat els problemes de la formació d’adults. La Biblioteca de Catalunya coordina les biblioteques universitàries amb la resta de biblioteques del sistema, en els assumptes relatius a catalogació, préstec interbibliotecari i protecció del fons. Les biblioteques universitàries són les que presenten una evolució més evident a partir de la meitat de la dècada del 1980. La seva evolució s’ha manifestat en l’augment del nombre d’edificis i equipaments, la diversificació i increment dels serveis, el creixement del nombre d’usuaris i la cooperació interbibliotècaria afavorida per les noves possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació; la materialització més important d’aquesta cooperació és el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Les biblioteques especialitzades de titularitat pública o privada constituïdes per fons sobre un camp específic del coneixement formen part també del Sistema Bibliotecari de Catalunya i també es coordinen amb la resta de biblioteques a través de la Biblioteca de Catalunya.