Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics. D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament. Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X . Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les característiques físiques d’aquests sistemes. Hom suposa que són sistemes dobles, constituïts per un estel de la seqüència principal i un estel de neutrons, separats per una distància tan petita que el fort camp gravitatori de l’astre col·lapsat atreu cap a ell la matèria de les capes exteriors de l’estel normal i la precipita sobre la seva superfície, tot alliberant energia potencial gravitatòria durant la seva caiguda i produint una emissió contínua de raigs X. Per a explicar les pulsacions de raigs X que caracteritzen les fonts d’intermitents, hom suposa que la matèria, fonamentalment hidrogen, que cau sobre l’estel col·lapsat es transforma en heli per fusió nuclear, i quan la quantitat d’heli acumulat i la seva temperatura arriben a valors apropiats es produeix la fusió dels nuclis d’heli amb producció de nuclis de carboni, i així es dóna lloc a un alliberament brusc d’energia, que es manifesta, en part, com una emissió de radiació X. El fet que es produeixi o no aquesta acumulació d’heli, i per tant el fet que un estel sigui un emissor continu o una font intermitent de raigs X, depèn del camp magnètic de l’estel col·lapsat. Hom creu que l’emissió dels raigs X és una fase per la qual passen tots els sistemes binaris quan la diferència de llurs masses, al principi de l’evolució, és relativament gran. En aquest cas, cadascun dels astres acaba la seva vida com un estel de neutrons, després d’haver passat per la fase de supernova.
m
Astronomia
Representació d’un sistema binari de raigs X constituït per un estel de neutrons, o bé un forat negre (requadre inferior), i un estel de la seqüència principal
© Fototeca.cat
Sistema constituït per un parell d’estels que giren al voltant d’un centre de gravetat comú, a molt poca distància l’un de l’altre, i que es caracteritzen per presentar una forta emissió en la regió de l’espectre dels raig X.