Depèn de satèl·lits geoestacionaris i, per tant, dóna servei a zones geogràfiques àmplies, la qual cosa el diferencia dels sistemes GBAS. Estacions terrestres de navegació, anomenades NLE, calculen correccions als senyals GNSS segons diferents paràmetres (com l’estat de la ionosfera o desviacions dels rellotges), i envien els corresponents missatges de correcció i integritat a uns satèl·lits geoestacionaris encarregats de radiar el senyal SBAS als usuaris.
Entre els principals sistemes SBAS destaquen l’EGNOS, administrat per l’Agència Espacial Europea (ESA), el WAAS nord-americà, i el GAGAN, projectat per l’Índia.