Els registres de recurs es classifiquen per classes, i cada classe defineix diferents tipus de registres. La classe més emprada és la classe Internet o IN, que defineix els tipus de registres Adreça (A), Mail Exchanger (MX) o Name Server (NS), entre molts d’altres. Els registres de recurs d’un determinat domini s’especifiquen en els anomenats fitxers de zona que s’allotgen als servidors de noms, que fan el que es coneix com procés de resolució.
Aquest consisteix a retornar, en ser interrogats per un cert tipus de recurs (p.ex. tipus A), classe (p.ex. IN) i nom de domini (p.ex. www.gec.cat), el(s) registre(s) associats d’aquella classe i tipus per al nom especificat. La resolució es realitza consultant els fitxers de zona locals del servidor o bé interrogant altres servidors fins a trobar-ne el recurs desitjat. El DNS obeeix el paradigma client-servidor i assoleix robustesa i eficiència mitjançant replicació i caching.