Els inicis dels sistemes d’informació geogràfica cal cercar-los durant els anys seixanta impulsats per entitats responsables de gestionar recursos amb implantació espacial. Els avenços en sistemes gestors de bases de dades i les noves tecnologies han fet que els darrers anys tinguin una elevada capacitat per emmagatzemar i analitzar la informació. Inclouen un maquinari i un programari, treballen amb dades georeferenciades i amb informació geogràfica, i permeten gestionar i analitzar tota la informació espacial i les dades geogràfiques. Les capacitats d’anàlisi d’aquests sistemes també permeten resoldre problemes de planificació i gestió. És una eina que es fa servir per a planificació territorial, cartografia automatitzada, gestió d’infraestructures, gestió ambiental i gestió d’equipaments. Un sistema d’informació geogràfica consta sempre d’una base de dades alfanumèrica associada amb els diferents objectes d’un mapa en format digital. El sistema permet de treballar per capes que es poden superposar i visionar-les conjuntament o bé treballar-les per separat. En una ciutat, una capa temàtica podria ésser la dels carrers, una altra l’arbrat, el mobiliari urbà, etc. Hi ha dos mètodes de gestionar les dades espacials que configuren els dos tipus de SIG: els vectorials (treballa amb objectes com els polígons, les línies i els punts) i els raster, menys estesos en el mercat.
m
Geografia