Les seves funcions, entre d’altres, consisteixen a gestionar les transferències d’informació internes, procurar la comunicació de l’ordinador amb els operadors, controlar l’execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l’espai de memòria i dels diferents perifèrics, etc. Els sistemes operatius actuals permeten el treball en xarxa, l’execució de diversos processos concurrentment (multitasca), i disposen d’una interfície gràfica amb l’usuari (basada en l’ús d’icones i el ratolí com a dispositiu apuntador) i un entorn d’escriptori. En els sistemes incrustats es fan servir sistemes operatius en temps real, que significa que permeten obtenir respostes en temps previsibles i suficientment curts. En la majoria d’ordinadors s’utilitzen sistemes operatius Windows de Microsoft tot i que de mica en mica s’introdueix el Linux; en el món de l’empresa competeixen l’OS/2 (IBM) i el Windows NT (Microsoft); en el món científic i universitari el sistema operatiu Unix s’emporta les preferències.
m
Electrònica i informàtica