sistemes d’amortització comptable

m
pl
Economia

Sistemes que tenen com a objecte esquematitzar els processos de depreciació i simplificar d’aquesta manera el càlcul de les quantitats i temps d’amortització.

Els més importants són: el sistema lineal, el de tant fix, l’americà i el d’amortització variable. El sistema lineal o de quotes fixes consisteix a amortitzar en tots els exercicis o, en general, en cada període d’amortització una quantitat fixa igual a l’enèsima part del valor amortitzable si a aquest li és donada una durada d’exercicis o períodes. Suposat un valor inicial de l’element Vo, un temps de vida econòmica o una producció límit N, i un valor residual Vr, la taxa anual d’amortització o la taxa per unitat produïda és trobada per la fórmula t = (Vo—r)/N. És denominat lineal perquè tant el valor residual com les quotes d’amortització acumulades responen en llur formació a una funció matemàtica que té com a representació gràfica una línia recta. El sistema de tant fix d’amortització sobre el valor inicial variable no determina el tant per cent que periòdicament hom prendrà sobre el valor variable pendent d’amortització a l’inici de cada exercici. Hom obté una amortització decreixent indefinida. El sistema americà o Cole consisteix a determinar prèviament el nombre d’anys de vida útil i a partir de la xifra que els representa, hom suma la sèrie natural dels nombres des de la unitat. A cada exercici és aplicada una amortització equivalent a l’expressió fraccionària que té per numerador el nombre natural corresponent a l’exercici i per denominador la suma de tota la sèrie de nombres naturals. El sistema d’amortització variable es basa en la consideració que els rendiments dels actius varien segons el temps de llur ús o explotació i pretèn d’establir un coeficient de variació de la quota d’amortització. Existeixen diversos procediments per a aconseguir això, entre els quals el més utilitzat és el sistema d’amortització per progressió aritmètica creixent o decreixent. Hom calcula sobre la base del valor inicial menys el valor residual, aplicant cada any una taxa amortitzadora que creixi o decreixi en progressió aritmètica. La fórmula que dóna l’increment d’augment o disminució de la taxa és: i = (200—2TN) / (N2—N), on T és la taxa percentual aplicada en el primer exercici i N el temps total d’amortització; la fórmula només és vàlida per a valors de T majors que zero i més petits que 200/N.