Desenvolupà diverses activitats en el camp de la política cultural a Birmània (1957-61). Fou delegat a l’ONU i col·laborà en missions pacificadores (per exemple, al Congo). Actuà de secretari general de l’ONU, a la mort de D.H. Hammarskjöld (1961), i en fou elegit secretari general el 1962, fins que dimití el 1971. Bon mediador (crisi cubana i congolesa), es trobà amb el greu conflicte del Pròxim Orient a causa de les guerres araboisraelianes. És autor d’obres de pedagogia i d’història.
Rebé el premi Nobel de la pau el 1972.