sítula

f
Arqueologia

Vas metàl·lic, generalment de bronze, algunes vegades d’argila, en forma cilíndrica, de boca més ampla que la base i sovint amb una nansa arquejada i movible, com la de les galledes actuals.

La decoració de les parets primer era repussada amb martell i més tard amb motlles; hi ha sítules romanes amb incrustacions d’argent i pedres precioses. Hom desconeix el lloc d’on provenen; hom n'ha trobades a l’Imperi Mitjà d’Egipte, a Assíria, en les cultures vil·lanoviana (s VIII aC) i de Hallstatt i en el món egeu. En canvi, a la Grècia clàssica fou utilitzada l’hídria, en comptes de la sítula. Els romans també la feren servir per a transportar-hi líquids, però, a més, li donaren un sentit religiós, fent-la servir per a contenir-hi l’aigua lustral en els sacrificis, i també la utilitzaren com a vas per a les votacions.