Prolongació de la plana alemanya, entre la mar del Nord i la Bàltica, ofereix un paisatge de plana monòtona accidentada pels dipòsits morènics que formaren les glaceres quaternàries. És una regió agrícola i ramadera, i també hi té importància la pesca. El centre més important és Flensburg. El territori fou ocupat pels danesos, després de l’emigració dels angles i els juts a la Britània. Amenaçats per Carlemany, que intentà la creació d’una marca danesa, els danesos construïren el Dannevirke, un mur de terra que unia la desembocadura del Sli amb la de l’Eider, i el reforçaren a l’E amb el port fortificat de Haithabu (Slesvig), que assegurà un important tràfic comercial entre Germània i el nord d’Europa a partir del s X. L’emperador Enric I obligà el príncep de Slesvig que acceptés la cristianització del seu país sota el patronatge de l’arquebisbe d’Hamburg i constituí una marca germànica entre el Sli i l’Eider, però l’emperador Conrad II l’abandonà als danesos (1030) i el 1115 esdevingué ducat, que fou governat per fills fadristerns dels reis de Dinamarca. En extingir-se la primera dinastia ducal de Slesvig (1375), el comte Enric II de Holstein a Rendsburg incorporà el ducat als seus dominis. Quan s’extingí (1460) la dinastia Holstein, els estats provincials elegiren duc el rei Cristià I de Dinamarca, que pertanyia a la dinastia d’Oldenburg, amb la condició que ambdós territoris (Slesvig i Holstein) conservessin llurs institucions particulars i mai no fossin separats. Aquests territoris es convertiren, el 1946, en el land de Slesvig-Holstein de la República Federal d’Alemanya.