Port fluvial al curs superior del Dnièper, conserva a la riba dreta l’antic nucli emmurallat i, a banda i banda, els nous suburbis, de carrers amples i amb nombrosos jardins. Centre industrial (indústries metal·lúrgiques i indústria lleugera), proporciona el 40% de la producció industrial de la regió. Hi ha instituts i escoles d’ensenyament mitjà especial, museus i teatres. Nus ferroviari, enllaça amb Moscou, amb Leningrad, amb les repúbliques bàltiques i amb Polònia. Capital de la tribu eslava dels krivitxos, centre de comunicacions molt actiu als s. IX-XI, tingué un desenvolupament econòmic notable. Saquejada pels tàrtars al s. XIII, el seu domini fou objecte de fortes lluites entre Lituània-Polònia i Rússia i, finalment, fou conquerida pels russos (1654). Entre els seus monuments (molts destruïts durant la Segona Guerra Mundial) cal destacar l’església de Sant Pere i Sant Pau (1146) i la catedral de la Dormició (1677-79), amb un iconòstasi remarcable. Conserva una bona part de la muralla construïda per Borís Godunov (1596-1602) i la ciutadella reial (s. XVII).