El cas més típic és el dels operadors que prenen el seu significat en funció dels tipus dels seus arguments; per exemple, x + y representa una suma d’enters o de reals, o fins i tot una concatenació de cadenes, en funció del tipus de x i de y. De fet, la sobrecàrrega es pot veure com la possibilitat d’usar el mateix nom per a diferents entitats, sempre que el context aporti suficient informació que en llevi l’ambigüitat. La sobrecàrrega, juntament amb el polimorfisme, l’herència i l’encapsulació, és una de les característiques principals de l’orientació a objectes. La sobrecàrrega acostuma a resoldre's en temps de compilació. Cal no confondre sobrecàrrega amb polimorfisme: la sobrecàrrega és una simple coincidència de noms; el polimorfisme és una generalització sobre un conjunt de tipus.
f
Electrònica i informàtica