Una vegada la nova erosió ha escombrat la cobertora de materials tous i l’aigua topa amb els materials durs, plegats, ja no pot deseixir-se del curs que té traçat i els fendeix com una serra en lloc de vorejar-los. Hom sol anomenar epigènic el relleu resultant i epigènia la sobreimposició. Però d’altres autors prefereixen estendre la denominació d’epigènia al relleu generat per l’erosió fluvial en materials resistents, tant si els cursos s’hi han encaixat per sobreimposició com per antecedència. Als Països catalans, la sobreimposició és freqüent al Prepirineu Central, on l’estructura estigué recoberta de conglomerats montserratins. En fendir els plecs subjacents, els rius (Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Éssera i altres) originaren els congosts espectaculars que delimiten les conques d’erosió. Al Prepirineu Oriental i als sistemes Mediterrani Català i Ibèric, en canvi, els congosts es deuen més sovint a l’antecedència.
f
Hidrografia