Sobremunt

Sant Martí de Sobremunt
les Roques d’Osona (ant.)

L’església parroquial de Sant Martí, a Sobremunt

© Fototeca.cat

Municipi del Lluçanès.

Situació i presentació

És a l’extrem oriental de la comarca del Lluçanès, separat de la Plana de Vic per la serra de Sobremunt (952 m). Limita amb els municipis osonencs de Sant Boi de Lluçanès (N i NW), Orís (NE), les Masies de Voltregà (E), Santa Cecília de Voltregà (SE) i Sant Bartomeu del Grau (S), i Olost (W).

El terreny és solcat per petites valls, per on s’escolen torrents que conflueixen a la riera de Sorreigs i desguassen vers Santa Cecília de Voltregà al Gorg Negre, situat al límit del terme amb el de Santa Cecília. Els principals torrents que drenen el terme de N a S són el del Grau, el de l’Infern i el de Muntaner. Les terres del terme es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Aquestes terres cenozoiques formen plataformes tabulars que poden configurar relleus en cuesta o altiplans. El terme es troba dins les terres que tenen un domini de vegetació eurosiberiana, i potencialment s’hi faria un bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis).

El terme comprèn, a més del poble de Sobremunt, cap de municipi, les caseries de Santa Llúcia de Sobremunt i de Sorreig. La població és disseminada, amb un important nombre de masies esparses arreu. Una carretera enllaça el poble de Sobremunt amb la carretera de la Gleva (les Masies de Voltregà) a Sant Boi de Lluçanès. Altres vies menors comuniquen diferents indrets del terme, com la que des del poble es dirigeix a Sant Bartomeu del Grau.

L’any 1937, quan el municipi es deia Sant Martí de Sobremunt, canvià el nom oficial pel de les Roques d’Osona.

La població i l’economia

Les primeres dades de població (santmartinencs), del 1350, fan referència a més de 50 famílies, nombre que baixà a 29 el 1497 i a 11 el 1553. Al llarg del segle XVII la població es recuperà gradualment, fins a arribar a 47 famílies, 140 h el 1718 i 217 h el 1787. En el primer cens modern (1857) figuren 339 h, que havien davallat, però, a la meitat el 1910. Entre el 1930 (245 h) i el 1960 (179 h) la població perdé 66 persones i quinze anys més tard (el 1975) havia baixat a 75 h. Les heretats municipals s’han despoblat progressivament, sens dubte a causa de l’escassa activitat econòmica. Al llarg del segle XX la població patí una clara tendència a la baixa; tot i que durant les dues darreres dècades es va recuperar lleugerament, fins a estabilitzar-se entorn als 90 h. Així, es va passar dels 63 h del 1981 als 91 del 1991. L’any 2005 hi havia 92 h, i que el 2022 ja només eren 83 h.

Quant a l’economia, Sobremunt es pot considerar bàsicament rural ja que dedica gran part de la seva activitat al sector primari. L’agricultura es basa principalment en els conreus de cereals (blat, ordi, civada) i el farratge, mentre que la ramaderia es dedica sobretot a la cria de bestiar porcí i boví. Tot i que ja no hi ha cap tipus d’activitat industrial, antigament hi hagué molins fariners; el municipi n’havia tingut vuit situats prop de rierols, com ara el molí de Guiteres. El 1991 es construí una petita presa per a la regulació de les aigües municipals de Sobremunt.

El poble de Sobremunt i altres indrets del terme

El poble de Sobremunt (881 m i 51 h el 2005) és al sector septentrional del municipi i forma l’únic nucli agrupat del terme entorn de l’església parroquial de Sant Martí de Sobremunt, documentada ja el 1094. Fou totalment transformada el 1620, bé que aprofitant una bona part dels murs romànics, el 1760 fou ampliada i decorada amb elements barrocs, i el 1890 li fou afegida una espaiosa capella del Santíssim. Se celebra la festa major l’11 de novembre i també es fa un aplec al santuari de Santa Llúcia de Sobremunt el dimarts de Pasqua.

La caseria de Santa Llúcia de Sobremunt (22 h el 2005) es troba al NE del terme, presidida pel santuari homònim, situat al punt culminant de la serra de Sobremunt (952 m), passat el mas de Can Quelet, prop d’unes tombes de lloses a l’indret conegut com el cementiri. El santuari, visible des d’una bona part de la Plana de Vic, és una capella (dita erròniament de Quer) de devoció molt popular per l’advocació de la santa contra les malalties de la vista. La capella no apareix documentada fins a l’any 1370. L’any 1407 pertanyia a l’heretat del mas Grau. L’any 1720 hom refeu l’edifici vell de la capella i l’antiga casa dels ermitans que té adossada.

La caseria de Sorreig (19 h el 2005) es troba a prop del límit municipal de Sant Boi de Lluçanès, al SW del nucli de Sobremunt. En aquest sector hi ha una petita capella de Sant Roc, que fou erigida probablement arran d’una de les epidèmies de còlera de mitjan segle XIX. Entre les masies més importants del municipi destaquen el gran mas Potelles, Conjunta, l’Aumatell, Beuloví i el Muntaner.

El terme, que formà part històricament del castell de Voltregà, passà a formar part de la baronia de la mitra de Vic al segle XIV i des del segle XVI passà a tenir batlle propi, bé que supeditat al consell de Sant Hipòlit de Voltregà, del qual s’independitzà pràcticament vers el 1780. Sobremunt formà ajuntament autònom el 1820.

Adscrit a la comarca d’Osona, el 25 de juliol de 2015 Sobremunt participà en una consulta per decidir la constitució o no de la nova comarca del Lluçanès i si el municipi volia formar-hi part. Amb una participació de quasi el 55%, guanyà el vot afirmatiu amb el 55% de vots. Finalment, el maig del 2023, el Parlament de Catalunya aprovà la constitució de la comarca independent del Lluçanès, formada per Sobremunt i vuit municipis més pertanyents a Osona i el Bages.