Derivat primitivament del nom d’un dels pares, del lloc d’origen o d’un apel·latiu, donà origen a l’actual cognom. Establerta ja la forma jurídica, en continuà l’ús en les capes populars per exigències de concreció i d’expressivitat (motiu, àlies). Referit normalment a característiques físiques o morals de la persona al·ludida, fou conegut ja a l’antigor (Cicero, ‘el del cigró [al nas]’; Nassus, ‘el nassut’, etc.), i caracteritzà personatges importants medievals (Carles el Calb, Oliba Cabreta, Guifré el Pelós, etc.).
m
Sociologia
Història
Dret civil