socialisme utòpic

m
Sociologia
Economia
Història
Política

Robert Owen, representant del socialisme utòpic

© Fototeca.cat

Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s. XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley; igualment, a la França del s. XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796. Tanmateix, el socialisme utòpic modern es desenvolupà plenament al llarg del s. XIX i com a reacció contra les conseqüències més brutals per a la classe obrera —desarrelament, sobreexplotació— de l’individualisme polític i del liberalisme econòmic. A França, Saint-Simon fou sobretot l’apologista de la nova societat industrial i el teòric de la planificació economicosocial, però els seus deixebles Saint-Amand Bazard i Pierre Leroux desenvoluparen les aportacions socialistes del saintsimonisme; Charles Fourier i Victor Prosper Considérant denunciaren el caràcter alienant de la societat capitalista i proposaren com a alternativa l’organització falansteriana; Étienne Cabet propugnà un comunisme pacifista, i Louis Blanc , Pierre-Joseph Proudhon , Philippe Joseph Buchez , Pecqueur, Flora Tristan i Louis-Auguste Blanqui també feren la crítica de l’industrialisme des de posicions reformistes o revolucionàries. A la Gran Bretanya el col·lectivisme de Spence, el preanarquisme de William Godwin i, sobretot, les doctrines de Robert Owen representen aquesta etapa utopista, que a Alemanya presidí el dramaturg Ludwig Büchner i continuaren Wilhelm Weitling i Johann Philipp Becker . Malgrat les realitzacions i els èxits puntuals, cap d’aquestes teories no reeixí a modificar l’evolució de la societat capitalista naixent, i totes foren submergides, des dels anys 1860-70, per l’expansió del marxisme.