Una veritable societat significa un grup estable, els membres del qual s’intercomuniquen intensament i mantenen entre ells alguna relació social i relativament permanent. Els exemples més típics són les societats de formigues, abelles i ximpanzés. Un conjunt de mosques juntes en una àrea rica en aliment no és una societat, sinó una agregació. Comparada amb les veritables societats, l’organització en una banda d’ocells o en un banc de peixos és molt menys complexa, però en general és més que una mera agregació. Actualment hom parla més sovint d’organització social o de “grups socials”. denominacions que reflecteixen la gran riquesa en la diversitat i en els nivells d’organització, i el terme “societat” és reservat per al sentit més estricte. Entre els avantatges de viure en grup cal esmentar la protecció contra els predadors, l’eficàcia en l’obtenció dels aliments (per exemple, en la caça), l’estimulació i la sincronització de l’aparellament i la reproducció. Només es formen veritables grups quan els animals presenten una atracció social i hi ha una sèrie de mecanismes destinats a reforçar la cohesió del grup, tals com senyals visuals, auditius o olfactius, mecanismes que redueixen l’agressivitat (caràcters de reconeixement, cerimònies d’apaivagament, etc.), establiment de relacions de dominància i d’ordenacions jeràrquiques, etc. El reconeixement individual és condició indispensable per a l’existència d’una ordenació jeràrquica, la qual s’estableix sovint per mitjà d’una sèrie de lluites ocasionals, molts cops convertides en ritus, i també mitjançant signes, com un plomatge vistós en certs ocells o la mida de les banyes en molts ungulats; també hi pot influir la posició jeràrquica de la mare, com en alguns macacos. Els grups anònims, en els quals no exiteix un reconeixement individual, poden ésser oberts (qualsevol congènere és acceptat en el grup) o tancats (en els quals no hi ha un reconeixement individual, però sí de membre del grup, de manera que els estranys en són expulsats). La divisió del treball en els grups socials és en alguns casos tan desenvolupada, que els individus han de viure necessàriament junts. El cas extrem és el de les societats d’insectes, en les quals es pot donar un polimorfisme o divisió en castes, amb importants diferències morfològiques.
f
Zoologia